BLOG VERD

Nom de la planta:

• Català: Olivera

• Castellà: Olivo

• Angles: Olive tree

 

Classicació científica

Regne: Plantae

Divisió: Magnoliophyta

Classe: Magnoliopsida

Ordre: Lamiales

Família: Oleacea

Genere:Olea

Especia: Olea Europaea

 

Descripció

• Tipus de planta: Espermatòfit, Angiosperma, Dicotiledònia.

• Tipus d’estrat: Estrat arbori.

• Descripció física: És un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir olives durant centenars d'anys. Fa entre 2 i 10 metres d'alçada .Segueix una estructura vegetativa de corm, formada per: arrel, tija (tronc) i fulles. L'arrel, en el cas d'arbres nascuts de llavor, té caràcter pivotant, és a dir, que hi ha una arrel principal que sense ramificar-se penetra a la terra. Quan l'arbre prové de l'arrelament d'estaquetes, en canvi, es formen un conjunt d'arrels secundàries. En tots dos casos, però, van creixent, de manera contínua, petites arrels que són les que més fàcilment absorbeixen els nutrients. La fondària a la qual arriba l'arrel depèn de l'estructura, la fertilitat i la humitat del terreny. El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular. Les fulles són simples, coriàcies i lanceolades, i tenen les vores enteres i l'àpex agut. La longitud varia entre 3 i 8 cm, i l'amplada, entre 1 i 2 cm. El pecíol és curt: fa uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes, que només són en aquesta banda inferior de la fulla, i eviten la pèrdua d'aigua

        Fruit: L'oliva és un fruit en drupa relativament petit i amb forma el·lipsoïdal globosa més         o menys simètrica. Té la llavor tancada en unendocarpi dur que forma el pinyol el qual           se solidifica de 4 a 6 setmanes després de l'inici de la formació del fruit i s'endureix fins           3 mesos.

• Distribució geogràfica: Comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès són les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant, com el Perú, Xile, Califòrnia i el sud d'Australia.

• Hàbitat: Són les regions càlides i seques. Les varietats silvestres habiten en terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral, mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també en podem trobar exemplars en parcs i jardins.

• Quan floreix: Durant els mesos de maig i juny.

• Autòctona o al·lòctona: Autòctona.

 

Lloc on es troba al pati:  Jardinera C/Lurdes.